diumenge, 26 de gener de 2014

Josepa Tolrà


Josepa Tolrà





El Palauet - Mataró

26 de gener de 2014

Josefa Toldrà i Abril, la Pepeta de Cabrils, va néixer en aquest poble del Maresme l'any 1880. Dona senzilla, pagesa, sense formació intel·lectual, dona de la seva època. Quan van morir dos fills seus només trobava tranquil·litat d'esperit fent dibuixos, gargots, sobre la taula de marbre. Sobre aquests dibuixos, plens de petites pinzellades, un dia van aparèixer unes cares, com a aquella cuina d'una casa de Bélmez, i d'aquí van començar a sorgir uns dibuixos estranys i la fama de medium. La gent anava a parlar amb ella i li demanava consell. I ella responia: ja els ho preguntaré. I quan "algú" li donava la resposta ella la passava a la persona interessada. Deia que sentia veus que li deien què havia de dibuixar i escriure. Perquè també escrivia: té poemes i sobretot frases que era difícil que sortissin de la ment d'una persona senzilla com ella. 


Al gener de 1956 la sala Gaspar de Barcelona va organitzar una exposició clandestina amb 12 dibuixos de la Josepa Toldrà. Els promotors eres membres de l'associació Club 49 i el crític d'art Alexandre Cirici-Pellicer, que va ser l'encarregat de parlar sobre els dibuixos i de la persona que posseïa una energia psíquica excepcional com a medium i com a artista. Els convidats eren el grup d'artistes de Dau al Set, amants dels móns subtils. Al llarg dels anys 50 molts artistes es van acostar a Cabrils per conèixer l'artista i parlar amb ella. I escoltar els seus discursos sobre ciència, filosofia o història. Un d'ells va ser Joan Brossa, que ha cedit dos dibuixos per l'exposició, i només entrar a la sala poden seure i gaudir d'un vídeo on Brossa ens explica la seva relació amb l'artista. És molt bo!
Brossa ens explica que Josep Toldrà veia l'aura de les persones. Si li queies bé parlava amb tu i fins i tot et dedicava algun dibuix. Si no li queies bé, només entrar per la porta ella ja tancava la boca i no deia ni bon dia. Amb Brossa s'hi trobava a gust i van parlar força. Un dia li va ensenyar un dibuix d'un cel estrellat i Brossa li va preguntar què significava. Ella li va dir que no ho sabia. Que quan li diguessin ja li ho explicaria. I al cap d'una estona va dir: Ara! I va seure una mica enravenada i, en castellà i amb una veu que sortia de l'estómac, li va dir: este dibujo es donde no hay ni arriba ni abajo ni derecha ni izquierda. O sigui: l'infinit. Dels seus dibuixos en deia "fuerza fluídica" i sempre els firmava i els datava.

Va dibuixar moltes escenes bíbliques. El Sant Sopar ens el pinta amb els apòstols amb el cap cobert i Jesús descobert. El barret és la personalitat i Jesús no el necessita; té la de tots.



Tots el símptomes apunten a una esquizofrènia, però ella  mai no va lucrar-se de la seva feina, i només volia fer de mediadora entre el món material i espiritual, i escrivia i dibuixava el que li deien els seus "germans de llum".
Malgrat tot aquest desgavell de informacions i, encara que sembli mentida, si anem al Reina Sofía de Madrid hi trobarem uns quants dibuixos d'aquesta artista de Cabrils. 




L'exposició està dividida en diferents espais, i aquí els especifico.








Afegeix la llegenda



















És una exposició diferent, única, molt curiosa, que et fa pensar i que val la pena no perdre's. Acaba a finals de març. Espavileu-vos!